Tierra media – Worldaholic

[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading heading=’Tierra media’ tag=’h1′ style=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ padding=’10’ color=» custom_font=»][/av_heading]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’50px,30px,30px,30px’ background_color=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_animated_numbers number=’9′ icon_select=’no’ icon=’ue800′ font=’entypo-fontello’ font_size=» font_size_description=» link=» linktarget=’no’ color=’font-custom’ custom_color=’#ffffff’]
Juny 2013
[/av_animated_numbers]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_slideshow_full size=’featured’ stretch=» animation=’slide’ autoplay=’false’ interval=’5′ control_layout=’av-control-default’ src=» attachment=» attachment_size=» position=’top left’ repeat=’no-repeat’ attach=’scroll’]
[av_slide_full slide_type=’image’ id=’858′ video=’http://’ mobile_image=» video_format=» video_ratio=’16:9′ title=» custom_title_size=» custom_content_size=» caption_pos=’caption_bottom’ link_apply=» link=’lightbox’ link_target=» button_label=’Click me’ button_color=’light’ link1=’manually,http://’ link_target1=» button_label2=’Click me’ button_color2=’light’ link2=’manually,http://’ link_target2=» font_color=» custom_title=» custom_content=» overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»][/av_slide_full]

[/av_slideshow_full]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Cris i Dani’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_textblock size=» font_color=» color=»]
Avui sí que sí. Això sí que és la tierra media, i els orcos, uns mosquits que fan 3 dits de llarg i que estan per tot arreu en manades de 50. L’olor a ou podrit de la zona (per culpa del sofre de les zones volcàniques) fa que visquis les 24 hores recordant aquells moments en que el graciós d’EGB tirava la bomba fètida.

Començàvem el dia amb l’agenda a tope: coves, cràters, rius de lava (apagats, esclar), llacs d’aigua calenta,… i el que són les coses, el que al principi era prioritari, queda per demà.

Sortint de la Comarca, un poblet al costat d’un llac amb tot de gespa per tot arreu, cavalls, cabretes i ovelles, hem pujat al volcà de Krafla, en principi on s’estan podrint els ous. De camí hem passat per un pla ple de fumaroles i autocars, on hem fet la volteta de rigor. La Cris ja estava farta de tanta pudor d’ou (i no sabia què l’esperava). D’aquí al cràter de Krafla, enorme, amb un llac al mig tot gelat i nevat. Les vistes del voltant eren espectaculars.

Després tocava el Mordor de veritat (Leirhnjúkur). Un camp de lava amb els seus vapors corresponents (ou podrit inclòs), neu, colors vermells, grocs, negres. Aquí al principi ens agobiàvem perquè era un camí de neu pesat i llarg. Jo, per fer el click i marcar el punt d’inflexió, he decidit fotrem una bona hòstia. Passant d’un tram de neu a una passarel.la, he relliscat i m’he desllomat contra el terra. Per sort per aquests parcs nacionals no hi ha gaire gent, si no sortiria al diari local d’avui.

Després, en principi només ens quedava un cràter que semblava que seria el més ràpid de visitar, però res d’això. El noi que ens ha venut la balena pel Pelai (sí, la seva mare no ens va deixar adoptar cap fillet) ens ha explicat que per pujar al cràter en qüestió hi havia 8 km d’excursió i que ho calculaven amb unes 3 hores pel tema de la pujada i tal. Total, que ens hem posat les piles i hem avançat a gas entre turistes que es quedaven pel passeig de laves. El cràter es veia lluny, imponent, i ja ens féiem a la idea que hauríem de deixar els banys calents (el que ens feia més il.lusió) per l’endemà.

Però al final hem anat tan ràpid que hem arribat al cràter en 20 minuts. L’hem escalat en 15 minuts més (no se’n pot dir pujar del que hem fet, només ens faltaven les cordes i els piulets), traient un pam de llengua fora. Allò era un desnivell de 60 graus en tota regla (i només exagero una miqueta). i quan hem estat a dalt hem constatat les nostres sospites: que el cràter per dalt era una simple cassola de sorra (enorme i impressionant, però només amb sorra). Sense recuperar l’alè ni res l’hem baixat amb 5 minuts. Tot i que més que baixar hem fet una caiguda lliure literal. Pel Dani (el cito) ‘aquesta ha estat la part més divertida del viatge’. I tot i que jo no he agafat els 120 km/h com ell, constato que la baixada ha estat molt adrenalínica. La gràcia és que si clavaves talons a la sorra, com que era toveta, tenies garantit no caure.

Total, que no hem fet la volta al cràter per dalt, però ens hem fet la suposada excursió de 3 hores en una horeta i mitja pim pam. O sigui que teníem temps per anar als banys. Però s’havia girat tramuntana, així que hem decidit anar-hi demà.

El que sí que ha donat temps ha estat d’anar a una cova on hi ha unes piscinetes naturals que estan a la mòdica temperatura de 45 graus. Només he tingut la capacitat de remullar els peus, i anant-los traient i ficant constament, perquè sinó se’m bullien. Una llàstima que no estés a 5 graus menys de temperatura perquè sinó ens hi hauríem pogut banyar. Clar que llavors allò potser hauria semblat Lloret de Mar.

Demà banys i pirar als fiords.

Dani i Cris
[/av_textblock]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Dades de dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_iconlist position=’left’ iconlist_styling=» custom_title_size=» custom_content_size=» font_color=» custom_title=» custom_content=» color=» custom_bg=» custom_font=» custom_border=»]
[av_iconlist_item title=’Ruta’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue842′ font=’entypo-fontello’]
Reykjahlíð

Krafla
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El pitjor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82c’ font=’entypo-fontello’]
Els mosquits

La pudor
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El millor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82b’ font=’entypo-fontello’]
L’entorn

Els volcans

La boira
[/av_iconlist_item]
[/av_iconlist]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_masonry_gallery ids=’860,859,862,861,863,864,865,867,866′ items=’-1′ columns=’3′ paginate=’pagination’ size=’flex’ gap=’large’ overlay_fx=» container_links=’active’ id=» caption_elements=’title excerpt’ caption_styling=» caption_display=’always’]

[av_heading tag=’h2′ padding=’10’ heading=’Ruta del dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_section min_height=» min_height_px=’500px’ padding=’default’ shadow=’no-shadow’ bottom_border=’no-border-styling’ id=» color=’main_color’ custom_bg=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» attach=’scroll’ position=’top left’ repeat=’no-repeat’ video=» video_ratio=’16:9′ overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»]
[av_codeblock wrapper_element=» wrapper_element_attributes=»]

[/av_codeblock]
[/av_section]