A tota llet – Worldaholic

[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading heading=’A tota llet’ tag=’h1′ style=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ padding=’10’ color=» custom_font=»][/av_heading]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’50px,30px,30px,30px’ background_color=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_animated_numbers number=’8′ icon_select=’no’ icon=’ue800′ font=’entypo-fontello’ font_size=» font_size_description=» link=» linktarget=’no’ color=’font-custom’ custom_color=’#ffffff’]
Setembre 2011
[/av_animated_numbers]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_slideshow_full size=’featured’ stretch=» animation=’slide’ autoplay=’false’ interval=’5′ control_layout=’av-control-default’ src=» attachment=» attachment_size=» position=’top left’ repeat=’no-repeat’ attach=’scroll’]
[av_slide_full slide_type=’image’ id=’1071′ video=’http://’ mobile_image=» video_format=» video_ratio=’16:9′ title=» custom_title_size=» custom_content_size=» caption_pos=’caption_bottom’ link_apply=» link=’lightbox’ link_target=» button_label=’Click me’ button_color=’light’ link1=’manually,http://’ link_target1=» button_label2=’Click me’ button_color2=’light’ link2=’manually,http://’ link_target2=» font_color=» custom_title=» custom_content=» overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»][/av_slide_full]
[/av_slideshow_full]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Cris i Dani’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_textblock size=» font_color=» color=»]
Creuar-se una manada de cebús, un pollastre despitat, o una família d’ànecs que passa de tot, és habitual en les carreteres d’aquesta illa, fins i tot en les més principals. Però el que ens ha passat avui, això esperem que ja no ho sigui tant, perquè encara ens queden més de 8 hores de carretera els propers dies.

Avui el nostre conductor és en Màrius. Al principi havia de ser un sospitós Sr. X, que assegurava parlar francès, però no entenia ni un borrall. Per la nit es veu que se’l van trobar mamant massa cervesa i ens van recomanar que canviéssim d’oferta. I, 6 hores més tard del que pensàvem abandonar el maleït poblat d’Isalo (Diarrea’s Land), es presenta un senyor negre (que ens recorda a algun actor famós, com tots els senyors negres de l’illa), panxut, elegant (amb les limitacions insulars), net i, a diferència del nostre primer conductor, de mandíbules no tant prominents. Potser no somriu tant, però té un aspecte positiu: condueix un flamant Chevrolet blanc, que neteja sistemàticament cada vegada que baixem, ni que sigui un minut per fer una foto. Tret dels Hummers horrorosos de Ifaty, aquest creiem que deu ser el cotxe més nou i modern de la illa.

I després de 200 plàcids kms a una velocitat de creuer perfecta, unes previsions de temps d’arribada perfectes i tot sobre l’horari i les condicions previstes, ha hagut d’aparèixer. Sí, era ell. Murphy, el de “la llei de…”, vestit de camperol per dissimular, damunt d’una moto, ha decidit passar-se pel forro les lleis mundials de prioritat. Mirant ves a saber on, s’ha endut una nata propinada pel nostre impolut Chevrolet que ha salvat (de majors) fent uns equilibris impossibles. El morro del Chevrolet ha quedat una mica abonyegat. Mentre els dos homes discutien i recreaven l’accident davant la policia (molt còmic), nosaltres dos restàvem incrèduls dins del cotxe veient com poc a poc tot el poble començava a circumdar-nos. Estan tan avorrits, que un accidentet com aquest els atrau com mosques. Sense exagerar, 100 persones ens envoltaven (exagerant, 350), com mirant micos amb el cul blanc dins una gàbia.

Fins aquí, cap problema. En Màrius queda amb el motero que li pagarà la reparació i l’esperem al voral d’una carretera. En Màrius s’allunya del cotxe per veure si el paio arriba, el Dani salta a no ser què fer (segurament alguna foto), i jo em quedo dins quan veig un camió que ben podria ser un tràiler, de tan gran com era, que ve dret cap a nosaltres, s’aparta una mica per no envestir-nos i, a l’últim moment, segurament emprenyat perquè estàvem mal aparcats , fa un cop de volant, el just per passar arran del nostre cotxe, que al seu costat semblava una formiga a punt de ser esclafada per un elefant. Ras! Tota la part dreta del Chevrolet ratllada. El Dani jo que ens mirem i no sabem si riure o plorar i en Màrius que es gira i arriba en estat de schock: 2 pinyus en 20 minuts i el cotxe nou de trinca. I a sobre, el pobre, enlloc de cagar-se en tot, com qualsevol occidental amb dos dits de front faria, encara diu ‘no, si és culpa meva per haver aparcat malament’! Si un cotxe està mal aparcat, tens dret a aixafar-lo. I si una persona creua sense mirar? (Segurament sabrem la resposta d’aquí uns dies).

Amb tot, encara hem d’acompanyar al motero a casa seva perquè li pagui 100 000 ariary al Màrius (uns 30 eurets que no li donaran per una gran reparació). Es fa tard, fosc, i com que aquí la nit es com la gola d’un llop i no volem que el tercer accident sigui caure’ns per un barranc, decidim que ens quedem a dormir a un hotel d’una ciutat propera, enlloc d’arribar al nostre destí: Ranomafana. La selva encara haurà d’esperar un dia!

Tot i que la selva es molt salvatge, ens hi sentirem més segurs que a les carreteres d’aquesta illa.
[/av_textblock]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Dades de dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_iconlist position=’left’ iconlist_styling=» custom_title_size=» custom_content_size=» font_color=» custom_title=» custom_content=» color=» custom_bg=» custom_font=» custom_border=»]
[av_iconlist_item title=’Ruta’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue842′ font=’entypo-fontello’]
Isalo

Fianarantsoa
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El pitjor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82c’ font=’entypo-fontello’]
Els múltiples accidents
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El millor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82b’ font=’entypo-fontello’]
Arribar a un hotel

Oblidar la diarrea massiva
[/av_iconlist_item]
[/av_iconlist]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_masonry_gallery ids=’1061,1062,1063,1064,1065,1069,1068,1067,1066,1070′ items=’-1′ columns=’3′ paginate=’pagination’ size=’flex’ gap=’large’ overlay_fx=» container_links=’active’ id=» caption_elements=’title excerpt’ caption_styling=» caption_display=’always’]

[av_heading tag=’h2′ padding=’10’ heading=’Ruta del dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_section min_height=» min_height_px=’500px’ padding=’default’ shadow=’no-shadow’ bottom_border=’no-border-styling’ id=» color=’main_color’ custom_bg=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» attach=’scroll’ position=’top left’ repeat=’no-repeat’ video=» video_ratio=’16:9′ overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»]

[av_codeblock wrapper_element=» wrapper_element_attributes=»]

[/av_codeblock]

[/av_section]