AntananArribo – Worldaholic

[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading heading=’AntananArribo’ tag=’h1′ style=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ padding=’10’ color=» custom_font=»][/av_heading]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’50px,30px,30px,30px’ background_color=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_animated_numbers number=’2′ icon_select=’no’ icon=’ue800′ font=’entypo-fontello’ font_size=» font_size_description=» link=» linktarget=’no’ color=’font-custom’ custom_color=’#ffffff’]
Setembre 2011
[/av_animated_numbers]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_slideshow_full size=’featured’ stretch=» animation=’slide’ autoplay=’false’ interval=’5′ control_layout=’av-control-default’ src=» attachment=» attachment_size=» position=’top left’ repeat=’no-repeat’ attach=’scroll’]
[av_slide_full slide_type=’image’ id=’993′ video=’http://’ mobile_image=» video_format=» video_ratio=’16:9′ title=» custom_title_size=» custom_content_size=» caption_pos=’caption_bottom’ link_apply=» link=’lightbox’ link_target=» button_label=’Click me’ button_color=’light’ link1=’manually,http://’ link_target1=» button_label2=’Click me’ button_color2=’light’ link2=’manually,http://’ link_target2=» font_color=» custom_title=» custom_content=» overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»][/av_slide_full]
[/av_slideshow_full]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Cris i Dani’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_textblock size=» font_color=» color=»]
Hola gentada. Ja som a Madagascar, en concretu a Mangily, a pocs quilòmetres de Toliara. Això es un altre món, no té res a veure amb el món normal. Aquí, qui no es pobre es pobríssim i si no, encara més pobre. Infrastructures, les mínimes, serveis, els mínims i tot sota mínims.

L’aeroport és una paròdia d’una estació de renfe de 2ona regional i les autopistes principals, una ruta forestal. La gent, en canvi, es igual de feliç o malcarada que a Masnou o Barcelona, això sí, més desinhibida. Pots anar en cotxe per la carretera principal nº 9 (totalment de sorra de platja) i veure gent rentant roba al riu, dones (o d’altres) pixant o pitjor al voral de la carretera sense que els importi que les vegin, o gent passejant les vaques pel mateix lloc on van els cotxes. I no passa res, tothom viu igual, la gent no es mor per no rentar-se les mans abans de dinar, ni per desinfectar per enèssim cop les estovalles que no fa servir. No hi ha senyals de trànsit i tot s’arregla amb un cop de pitu i ningú s’estampa perquè costa tant pagar un cotxe, que no val la pena carregar-se’l.

Això es un desordre que no té ni un punytero codi intern. Brutícia al carrer, nens de dos anys jugant sols al mig del carrer amb pals de ferro o que et saluden amb una mà mentre amb l’altra s’aguanten la tita tot pixant. Galls barallant-se al mig de la carretera i gent venent qualsevol cosa incomprable a un pam de la baralla.

Total, que vàrem arribar divendres a la nit, una hora i mitja tard per no sé què pebrots de maletes, permisos de maletes, etc… Un vol llarguíssim, massa llarguíssim, practicant l’estat de sardina de llauna en un seient mínim, incomode, impracticable des del que et promets que el proper cop pagaràs una miqueta més per un seient millor.

Des del cel del trajecte vàrem veure el desert de Líbia d’on esperàvem veure focs d’artifici entre tropes però no, es veu que la festa major ja s’havia acabat. Després, Egipte, el Nil, Etiopia, Kenia…

Finalment arribàvem al primer país que hem vist fosc com la gola d’un llop. Ni una sola llum ens revelava que estàvem aterrant a terra enlloc de sobre el mar i el ‘sustu’ quan les rodes han tocat terra, …, pa que os vamos a contar. Eren la una del matí i hem fet una dormida express fins les 5 per anar a Toliara en avió i d’allà a Mangily en dos cotxes, bé en un quatre llaunes i després en un quatre per quatre (tots sense cinturó, esclar). Fins aquí res més extrany que veure aeroports súper senzills, gent humil a saco, hotels una mica ronyosos i poca cosa més, però un cop arribats a Toliara, buff, esto es el Bronx.

Gent a part, hem acabat en un hotel el més semblant a un lloc occidental. Sí, el senyor-viatges-de-motxilla no es veia dormint a on sembla que dorm tothom en aquest tros del país: per terra.

Hem trobat un hotel d’un francès de manual (encantat de la vida de sí mateix), a primera línia de mar i, la veritat, res a veure amb el que es veu a la resta de l’àrea (afortunadament).

La platja de la zona és espectacular i, contra tot pronòstic, d’aigua freda. Estem a prop del bosc dels baobabs, que hem anat a visitar avui amb un guia obligatori que ens ha estat explicant tots els arbres i les seves propietats. Que si cura això, que si fa mobles bons, etc…

Una cerveseta malgash, una cocacola calentorra, uns cacauets estovats però boníssims i aviat al sobre. Demà més, a disfrutar del paradís!
[/av_textblock]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Dades de dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_iconlist position=’left’ iconlist_styling=» custom_title_size=» custom_content_size=» font_color=» custom_title=» custom_content=» color=» custom_bg=» custom_font=» custom_border=»]
[av_iconlist_item title=’Ruta’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue842′ font=’entypo-fontello’]
Antananarivo

Toliara

Ifaty
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El pitjor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82c’ font=’entypo-fontello’]
El vol

El descontrol inicial

La pobresa
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El millor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82b’ font=’entypo-fontello’]
Els colors del país

L’hotel

La platja

Els baobabs
[/av_iconlist_item]
[/av_iconlist]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_masonry_gallery ids=’965,966,967,968,969,970,972,971,973,974,975,976,977,978,979,980,981,982,983,984,985,986,987,988,989,990,991,992′ items=’-1′ columns=’3′ paginate=’pagination’ size=’flex’ gap=’large’ overlay_fx=» container_links=’active’ id=» caption_elements=’title excerpt’ caption_styling=» caption_display=’always’]

[av_heading tag=’h2′ padding=’10’ heading=’Ruta del dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_section min_height=» min_height_px=’500px’ padding=’default’ shadow=’no-shadow’ bottom_border=’no-border-styling’ id=» color=’main_color’ custom_bg=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» attach=’scroll’ position=’top left’ repeat=’no-repeat’ video=» video_ratio=’16:9′ overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»]
[av_codeblock wrapper_element=» wrapper_element_attributes=»]

[/av_codeblock]
[/av_section]