Carretera i aguanta – Worldaholic

[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading heading=’Carretera i aguanta’ tag=’h1′ style=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ padding=’10’ color=» custom_font=»][/av_heading]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’50px,30px,30px,30px’ background_color=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_animated_numbers number=’12’ icon_select=’no’ icon=’ue800′ font=’entypo-fontello’ font_size=» font_size_description=» link=» linktarget=’no’ color=’font-custom’ custom_color=’#ffffff’]
Setembre 2011
[/av_animated_numbers]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_slideshow_full size=’featured’ stretch=» animation=’slide’ autoplay=’false’ interval=’5′ control_layout=’av-control-default’ src=» attachment=» attachment_size=» position=’top left’ repeat=’no-repeat’ attach=’scroll’]
[av_slide_full slide_type=’image’ id=’1167′ video=’http://’ mobile_image=» video_format=» video_ratio=’16:9′ title=» custom_title_size=» custom_content_size=» caption_pos=’caption_bottom’ link_apply=» link=’lightbox’ link_target=» button_label=’Click me’ button_color=’light’ link1=’manually,http://’ link_target1=» button_label2=’Click me’ button_color2=’light’ link2=’manually,http://’ link_target2=» font_color=» custom_title=» custom_content=» overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»][/av_slide_full]
[/av_slideshow_full]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Cris i Dani’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_textblock size=» font_color=» color=»]
I un altre cop a la carretera. Avui hem abandonat Antsirabe, el lloc on, fins avui, millor hem dormit i més ben allotjats hem estat. Però abandonar-lo no ha estat fàcil perquè en Màrius, a més de xofer, avui ha decidit fer-nos de guia turístic, concretament guia del tour de l’artesania.

Primer, la ‘confisserie’, on pensàvem que trobaríem totes les delicatessens d’una pastisseria amb bombons i croissants i pastissets (que tan trobem a faltar). Doncs no, hem anat a petar en un barraca on fan caramels. El paio entregadíssim, ordenant-nos quan tocava fer cada foto (Fotooooo! Fotooooo!) que s’havia de fer per ous, si no, no seguia, i mentre, bullia la pasta, l’estirava, la tallava i tot a un ritme frenètic que convidava més a dir “jo me bajo aquí” que no pas a seguir atentament les indicacions. I al sortir ens fan comprar 5.000 ariarys de caramels que hem comprovat que no tenen gust de RES (ja els tastareu perquè a algú li cauran de souvenir).

Segon, visita a cals artesans de banyes de Cebú que feien figuretes partint de la banya del bitxo en qüestió. Sis germans Dalton mandrosos, bruts, desganats i descoordinats, que s’anaven passant la banya per acabar convertint-la en un ocell (posant-hi molta imaginació) mentre un d’ells anava descrivint el procés, que per cert, ja era bastant evident només de veure’l.

I quan per enèsim li havíem dit al Màrius que NO ens agrada l’artesania, que NO tenim ni un duro per comprar-hi res, que només volem arribar a Anatananarivo el més aviat possible. Patapam. Tercera visita a uns artesans del Foie Gras. Total, que d’artesania, la mateixa que quan jo em faig una truita. La visita s’ha limitat a entrar a un restaurant amb 4 taules i una nevera de begudes plena de tuppers de Foie. Ni demostracions, ni artesania, ni na de na. Un cop hem sortit, en Marius ens ha preguntat si havíem visitat el segon pis i nosaltres hem pensat “tate, ves que no estiguin aquí els artesans”. Total, que li preguntem què hi ha al segon pis i el tio ens diu “més taules”. Gairebé caiem d’esquenes de la perplexitat.

I a la quarta va la vencida. En Marius, s’ha encaparrat que anéssim a visitar el restaurant d’un espanyol perquè ens trobéssim els nostres paisanos. Agh. I hem confirmat un d’aquells “imagina’t que fos …”. Doncs sí. El capgròs de Murcia que fa un mes, varem veure a “Españoles en el mundo”. El paio, ex-misionero, es va ajuntar amb una autòctona i en 8 anys, 12 fills. Sincerament, des de llavors estem amb la calculadora i els logaritmes neperians mirant d’esbrinar com es pot crear vida a aquest ritme. Al final la conclusió es que la dona té un programa de fermentació ràpida i li surten tots sietemesinos ja fets i amb bigoti. En fin, que el paio en una d’aquestes, fot un berrido i comença a cridar criatures i en surten com 8 d’un Renault Clio atrotinat, on aparentment hi estaven jugant.

Per sort durant el dia hem intercalat una visita a un mercat per autòctons. Ràpidament l’hem denominat “El mercat del horrors”, pels despojos d’animals que es veien per totes les parades. Budells, cors, cervells, carn penjada demanant a crits amb l’olor la presencia de mosques, etc…

Finalment i després d’aquesta jornada esgotadora, hem anat a petar a un hotel que tot just s’estrena i que per 20 euros et donen (deixen) una habitació pràcticament per estrenar amb un lavabo immaculat i un llit comodíssim. A més, en cas d’apagón (que s’ha donat) el sistema d’il·luminació es súper eficaç, com hem pogut comprovar. Una espelma.

Demà mirarem a veure què es pot fer en aquesta ciutat, pero mucho nos tememos que en un cop de tita, la fem i la desfem (i potser de mala gana i tot).
[/av_textblock]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Dades de dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_iconlist position=’left’ iconlist_styling=» custom_title_size=» custom_content_size=» font_color=» custom_title=» custom_content=» color=» custom_bg=» custom_font=» custom_border=»]
[av_iconlist_item title=’Ruta’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue842′ font=’entypo-fontello’]
Antsirabe

Antananarivo
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El pitjor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82c’ font=’entypo-fontello’]
Les ‘artesanies’
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El millor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82b’ font=’entypo-fontello’]
Mercats locals
[/av_iconlist_item]
[/av_iconlist]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_masonry_gallery ids=’1168,1169,1170,1171,1172,1173,1174,1175′ items=’-1′ columns=’3′ paginate=’pagination’ size=’flex’ gap=’large’ overlay_fx=» container_links=’active’ id=» caption_elements=’title excerpt’ caption_styling=» caption_display=’always’]

[av_heading tag=’h2′ padding=’10’ heading=’Ruta del dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_section min_height=» min_height_px=’500px’ padding=’default’ shadow=’no-shadow’ bottom_border=’no-border-styling’ id=» color=’main_color’ custom_bg=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» attach=’scroll’ position=’top left’ repeat=’no-repeat’ video=» video_ratio=’16:9′ overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»]

[av_codeblock wrapper_element=» wrapper_element_attributes=»]

[/av_codeblock]

[/av_section]