[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading heading=’En Tarzan i la Xita han arribat!’ tag=’h1′ style=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ padding=’10’ color=» custom_font=»][/av_heading]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’50px,30px,30px,30px’ background_color=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_animated_numbers number=’9′ icon_select=’no’ icon=’ue800′ font=’entypo-fontello’ font_size=» font_size_description=» link=» linktarget=’no’ color=’font-custom’ custom_color=’#ffffff’]
Setembre 2011
[/av_animated_numbers]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_slideshow_full size=’featured’ stretch=» animation=’slide’ autoplay=’false’ interval=’5′ control_layout=’av-control-default’ src=» attachment=» attachment_size=» position=’top left’ repeat=’no-repeat’ attach=’scroll’]
[av_slide_full slide_type=’image’ id=’1094′ video=’http://’ mobile_image=» video_format=» video_ratio=’16:9′ title=» custom_title_size=» custom_content_size=» caption_pos=’caption_bottom’ link_apply=» link=’lightbox’ link_target=» button_label=’Click me’ button_color=’light’ link1=’manually,http://’ link_target1=» button_label2=’Click me’ button_color2=’light’ link2=’manually,http://’ link_target2=» font_color=» custom_title=» custom_content=» overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»][/av_slide_full]
[/av_slideshow_full]

[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Cris i Dani’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_textblock size=» font_color=» color=»]
I després d’una nit plàcida en un bon hotel (el millor fins ara), després de ¾ d’hora de cua en un banc per treure 1.400.000 Aryary (semos ricos!!),després de visitar 4 gasolineres per trobar suc pel cotxe, després de mil coses, per fi, hem sortit cap a Ranomafana, que vol dir aigua calenta (jo que soc fan de l’expressió ‘merda calenta’, m’agradaria saber com seria en Malgash). Per cert, encara no acabem d’entendre d’on surt aquest ‘aigua calenta’, perquè aquí fot una rasca que els mocs dels nens semblen estalactites. Sí, Madagascar NO és tropical.

Doncs vinga a pujar una carretera plena de corbes, sense evitar les sorpreses habituals, esclar. L’empanat de torn que creua sense mirar, el que mira però passa de tot, el bestiar, i bla, bla, bla… I en Màrius, el conductor, tan tranquil, enxufat al mòbil permanentment, com si el dia abans no hagués passat res.

Arribem al punt més alt d’una muntanya (que es molt alta) i des d’aquí de cop el paio es treu de la màniga un “ah, i per aquí baixa el riu”. El riu? En un desnivell d’uns 600 metres, un seguit de cascades brutal, en un paisatge rocós que fins i tot fa por, perquè l’aigua cau a lo bèstia i per damunt de les roques hi ha una selva impressionant.

Sí, estem a Ranomafana, l’objectiu del nostre viatge, per un costat per retrobar la selva i per l’altre, per conèixer-la i això, com a mínim, promet.

Només arribar ja hem quedat amb un guia, un paio desmanegat que camina com si li acabessin de fotre una pallissa i que parla un anglès que combina de perles amb la paraula Burundanga. Es diu Loret, té ulls de fumat, els genolls guenyos i les aixelles li canten el virolai. Desprèn una ferum infecta, que després d’empassar-ne enormes glopades  per agafar aire durant les pujades, hem definit com una barreja de pebre vermell, curry i ceba tallada fa massa estona (encara que a estones, pot fer plorar també). Potser no és un guia, sinó un plat combinat. Quan s’ajunten ell i el que suposem el seu becari (un mandao que va uns centenars de metres endavant localizant bicharracus), la barreja és explosiva i aleshores, nosaltres caminem leeeeeeeeentament, allunyant-nos de la fortor. En el meu cas, m’he fet la idea que en comptes de seguir a un guia, portava lligat un porc buscador de trufes. Total, el paio només camina desprenent ferum i quan troba algo d’interès, es gira i ens ho assenyala.

Pal caso, que el paio, de guia, no sé que té, perquè el que curra de debò es el becari que va endavant i quan troba algun bitxarracu, el truca pel mòbil. Al principi pensàvem que el tio era un pesat i que no parava de fer trapis mentre ens guiava, però ràpidament varem veure-li el cartró a l’asuntu. I ell mentre, para ‘amenizar’ et va foten un rotllos en malgainglish que quedes servit. (I que bàsicament acostumo a empassar-me amb patates jo sola, mentre el Dani dissimula rere l’objectiu de la seva càmera, simulant haver trobat una mosca molt interessant de fotografiar).(Perquè la Cris no ha entés encara que el senyor parla sense necessitat de públic, i que si li dius Si, si ,si i algun oui, el paio ja es queda content). (I això no és veritat perquè el dia següent ens ha preguntat la lliçó i he quedat fatal quan m’ha dit ‘maaais, this je vous ai explained yesterday!!). (Pero tu només li havies de dir que si un altre cop i colar un Oui i ja estava).  (Oui, Oui, Dani, ok).

Bueno, total que després hem anat a l’habitació per agafar forces (i aire) perquè més tard  teníem excursió nocturna a la selva. Bueno, selva, selva, no seria, perquè de nit la tanquen amb pany i clau. Al voral de la carretera, amb els autos locos a un pam de nosaltres. Això si, cap queixa dels bitxos que hem vist. Sírvanse ustedes mismos.
[/av_textblock]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Dades de dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_iconlist position=’left’ iconlist_styling=» custom_title_size=» custom_content_size=» font_color=» custom_title=» custom_content=» color=» custom_bg=» custom_font=» custom_border=»]
[av_iconlist_item title=’Ruta’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue842′ font=’entypo-fontello’]
Fianarantsoa

Ranomafana
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El pitjor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82c’ font=’entypo-fontello’]
L’aixella del Loret (guia)
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El millor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82b’ font=’entypo-fontello’]
Moltes bestioles

La selva

L’excursió nocturna

La cascada (cascadíssima)

El lloc en general
[/av_iconlist_item]
[/av_iconlist]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_masonry_gallery ids=’1074,1075,1076,1078,1077,1079,1081,1080,1082,1083,1084,1085,1086,1088,1087,1089,1090,1092,1091,1093′ items=’-1′ columns=’3′ paginate=’pagination’ size=’flex’ gap=’large’ overlay_fx=» container_links=’active’ id=» caption_elements=’title excerpt’ caption_styling=» caption_display=’always’]

[av_heading tag=’h2′ padding=’10’ heading=’Ruta del dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_section min_height=» min_height_px=’500px’ padding=’default’ shadow=’no-shadow’ bottom_border=’no-border-styling’ id=» color=’main_color’ custom_bg=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» attach=’scroll’ position=’top left’ repeat=’no-repeat’ video=» video_ratio=’16:9′ overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»]

[av_codeblock wrapper_element=» wrapper_element_attributes=»]

[/av_codeblock]

[/av_section]