[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_heading heading=’Precausión amigo conductor!’ tag=’h1′ style=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ padding=’10’ color=» custom_font=»][/av_heading]
[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’50px,30px,30px,30px’ background_color=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_animated_numbers number=’6′ icon_select=’no’ icon=’ue800′ font=’entypo-fontello’ font_size=» font_size_description=» link=» linktarget=’no’ color=’font-custom’ custom_color=’#ffffff’]
Setembre 2011
[/av_animated_numbers]
[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]
[av_slideshow_full size=’featured’ stretch=» animation=’slide’ autoplay=’false’ interval=’5′ control_layout=’av-control-default’ src=» attachment=» attachment_size=» position=’top left’ repeat=’no-repeat’ attach=’scroll’]
[av_slide_full slide_type=’image’ id=’1030′ video=’http://’ mobile_image=» video_format=» video_ratio=’16:9′ title=» custom_title_size=» custom_content_size=» caption_pos=’caption_bottom’ link_apply=» link=’lightbox’ link_target=» button_label=’Click me’ button_color=’light’ link1=’manually,http://’ link_target1=» button_label2=’Click me’ button_color2=’light’ link2=’manually,http://’ link_target2=» font_color=» custom_title=» custom_content=» overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»][/av_slide_full]
[/av_slideshow_full]
[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Cris i Dani’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]
[av_textblock size=» font_color=» color=»]
I fugim de la platja perquè aquí hemos venido a moure el cul. Llavors ja teníem esperant-nos a xofer, a Mr. Mandibulas. No per res, Mr. Béra és un tio encantador, xerra poc, però té una pinyata descomunal i la mostra tot orgullós, sempre somrient o fins i tot rient.
De Mangily, a Toliara (Touléar pels de francès oral). La carretera, doncs la que ja ens coneixíem, un despelote de forats, batxes, dunes en un mosaic molt poc artístic de sorra, pedra i algo d’asfalt… i tot amenitzat amb les característiques dones pixant, dones amb barrets en forma de galleda d’aigua, feix de canyes o pila de roba per rentar al riu, els passejadors de Cebús (vaques amb xepa – de greix, reserves per quan la palla va cara, o sigui, sempre-), biciclistes i com no els Taxi-Brousse.
Els Taxi-Brousse vindrien a ser com les camionetes de tota la vida, les Ebro o les famoses Nissan carregades amb unes 20 persones, i quatre més arrapapades i fent equilibris a l’exterior de les portes del darrera, (no cal cinturó perquè en cas d’accident es recull una bola compacta de carn i ossos i llestos) i un fardo a la baca de la furgo, que equival a un cop i mig el volum del vehicle en qüestió i que cau còmicament pels que ho veiem des del Peugeot 505 d’en Béra, i tràgicàment pels qui són dins, cada cop que passen per damunt d’un dels interminables batxes. Cada parada que fan, implica un desaloje de tot el passatge i una buidada de tot el fardo i tornar a muntar-ho tot. La vida es mou amb fe!
De Toliara n’hem tret un bon esmorzar a La Terrasse, l’únic lloc de la província amb Wi-Fi (perquè es la capital que si no…). Aquí hem observat per enèsim cop l’efecte “típic pringat europeu que ve aquí i es creu la resurrecció de Crist”. Sí, aquell que el pare el portava amunt i avall a calbots i que quan va tenir edat de sortir sol al carrer eren els col·legues els que li fotien els calbots.
Doncs sí, aquests elementus (n’està ple, sobretot en edat post jubilació), arriben normalment a un país pobre i pel preu d’una roulotte, es compren una casa ben parida a la platja, un quad, una moto de motero, una ranxera i van donant voltes pel poble fins que, casualitats de la vida, la buenorra del poble es fixa en tot aquest luxe i se’l camela. La historia acaba en què la noia li arrenca uns quants quartus, el tio se’n busca una altra i comença la roda. I com diu la dita, ‘en el país de los ciegos, el tuerto es el rey’.
Superada l’esperpèntica imatge, emprenem el ‘fascinant’ viatge de Toliara a Isalo. 3,5 hores sense parar de carretera asfaltada immaculadament. Per fi. Bé, immaculadament vol dir que l’asfaltat es bo, que no hi ha llum, i que en 200kms potser hem vist 4 senyals de trànsit i dues estacions de servei (sense vàter, esclar).
Pel camí, boscos frondosos d’una hectària o dues i la resta, sorra, algun baobab (tot i que el Dani s’ha obstinat a anomenar-los Kebabs) a la llunyania, cactus i poca cosa més. Poblats i poblats de cases, una zona de buscadores del tesoro (saphirs i altres pedrots preciosos d’aquests que compren els asiàtics) i gent, molta molta gent.
Arribem a Ranohira (les portes del Parc National de l’Isalo) i, per enèsim cop, ens adonem que la refotuda Lonely Planet ens intenta colar un gol. Si seguíssim les seves recomanacions ara estaríem en un cutxitril ple de cuques amb el Dani pujat damunt una cadira i senyalant a tot arreu i jo fastiguejada per l’aigua freda i pels talls d’electricitat. Enlloc d’això, ens hem pillat un hotel al cantó amb pinta de mesón aragonés, amb música tropical a tot drap permanentment i amb l’amenaça constant d’un andami fet a base de branquillons de pares i mares diferents davant la nostra terrassa. Això sí, tant si estàs a la platja com si estàs a la muntanya, els malgashos segueixen igual d’empanats, insípids, tímids, però esgotadorament insistents perquè els ho compris tot.
[/av_textblock]
[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Dades de dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]
[av_iconlist position=’left’ iconlist_styling=» custom_title_size=» custom_content_size=» font_color=» custom_title=» custom_content=» color=» custom_bg=» custom_font=» custom_border=»]
[av_iconlist_item title=’Ruta’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue842′ font=’entypo-fontello’]
Ifaty
Toliara
Ranohira
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El pitjor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82c’ font=’entypo-fontello’]
El europeus pre-jubilats
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El millor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82b’ font=’entypo-fontello’]
Les vistes
Aquest país estrambotic
[/av_iconlist_item]
[/av_iconlist]
[/av_cell_one_fifth][/av_layout_row][av_masonry_gallery ids=’1039,1038,1037,1036,1035,1034,1033,1032,1031′ items=’-1′ columns=’3′ paginate=’pagination’ size=’flex’ gap=’large’ overlay_fx=» container_links=’active’ id=» caption_elements=’title excerpt’ caption_styling=» caption_display=’always’]
[av_heading tag=’h2′ padding=’10’ heading=’Ruta del dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]
[av_section min_height=» min_height_px=’500px’ padding=’default’ shadow=’no-shadow’ bottom_border=’no-border-styling’ id=» color=’main_color’ custom_bg=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» attach=’scroll’ position=’top left’ repeat=’no-repeat’ video=» video_ratio=’16:9′ overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»]
[av_codeblock wrapper_element=» wrapper_element_attributes=»]
[/av_codeblock]
[/av_section]