Retorn des morts (de fàstic)

[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading heading=’Retorn des morts (de fàstic)’ tag=’h1′ style=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ padding=’10’ color=» custom_font=»][/av_heading]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’50px,30px,30px,30px’ background_color=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_animated_numbers number=’16’ icon_select=’no’ icon=’ue800′ font=’entypo-fontello’ font_size=» font_size_description=» link=» linktarget=’no’ color=’font-custom’ custom_color=’#ffffff’]
Setembre 2011
[/av_animated_numbers]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_slideshow_full size=’featured’ stretch=» animation=’slide’ autoplay=’false’ interval=’5′ control_layout=’av-control-default’ src=» attachment=» attachment_size=» position=’top left’ repeat=’no-repeat’ attach=’scroll’]
[av_slide_full slide_type=’image’ id=’1232′ video=’http://’ mobile_image=» video_format=» video_ratio=’16:9′ title=» custom_title_size=» custom_content_size=» caption_pos=’caption_bottom’ link_apply=» link=’lightbox’ link_target=» button_label=’Click me’ button_color=’light’ link1=’manually,http://’ link_target1=» button_label2=’Click me’ button_color2=’light’ link2=’manually,http://’ link_target2=» font_color=» custom_title=» custom_content=» overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»][/av_slide_full]
[/av_slideshow_full]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Cris i Dani’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_textblock size=» font_color=» color=»]
I ens acomiadem de la selva visitant la reserva privada de cocodrils de l’hotel (mega-hotelassu!!), on també hi ha serps, tortugues i el fosa (el depredador de lèmurs –com algú pot ser tan malvat per menjar-se tan adorables criatures?!!?-). Ens podem apropar molt als cocodrils i, tot i que ja no siguin espècie autòctona de Madagascar, ens dóna una mica la sensació de veure’ls en llibertat. Potser massa quan el guia ens explica que de vegades se’ls troben pel camí, que s’han escapat. Glups. També al recinte de les boes constrictores, on el guia ens ha deixat entrar i on després del recompte oficial, n’hi faltava una. Glups again.

El més perillós de la reserva però, no eren els animals. On hem passat més por era pels ponts de mico que hi havia. No per l’alçada, sinó per la precarietat de la construcció en qüestió. Una patinada hagués estat catastròfica, sobretot tenint en compte que creuen els llacs per on freqüenten els cocodrils. (amb el tovalló lligat al coll i forquilla i ganivet en mà, preparats pels turistes més maldestres).

I abans d’abandonar aquest petit racó de selva i animals que hem trobat en aquest hotel (i no ens referim al servei), ens anem a acomiadar dels nens, que és com hem batejat als lèmurs que tenen a les illetes. Juguem amb ells, els acariciem mentre ens pugen a collibè i ens els mirem amb la melancolia de qui sap que molt possiblement no els tornarem a veure mai més. (Moment transcendental del nostre viatge, que aquí no tot són cagaleres i risas).

Es el que té visitar altres països, sobretot llunyans, que no saps si aquella imatge que deixes la tornaràs a veure mai més, i esclar, no es el mateix veure una persona de 200kgs fent nudisme embetunada de melmelada (imatge que desitges oblidar quan abans), que un resort enmig d’un paradís selvàtic on t’agradaria quedar-t’hi a viure.

I d’aquí, un altre cop a la carretera. Estem de la carretera fins els bigotis, i és que estem agafant les més principals del país i comparat amb les catalanes, no arriben ni al nivell de la N-II. Això sí, ens adonem que així com per Barcelona les carreteres son l’hàbitat natural dels cotxes, aquí la carretera es el centre de tot. Aquí, el que planta cols, posa una parada a un pam del terreny i al voral de la carretera. El que pesca al riu, el mateix. Els que venen la canya de sucre, les fruites, verdures, etc…. tot passa a la carretera, fins i tot el costum del “retorn des morts”. Es veu que quan mor algú, es tradició enterrar-lo i passat un any, es recupera el cadàver, s’embolica amb una espècie d’estora de palla, i es porta a passejar fins al bar o lloc de celebració (se’l pugen a l’espatlla i ballen amb ell, tal com ens ha reproduït molt gràficament en Màrius mentre conduïa), es fa la festa corresponent i ale, pal hoyo un altre cop.

Efectivament, a la carretera realment hi ha moltes paradetes, i en Màrius és un expert en parar i comprar productes autòctons que suposem que són souvenirs per la seva família quan torna de treballar. En un sol viatge va comprar: formatge típic, peixos de riu suposadament frescos, maduixons recent collits i una terrineta de foie (encara que quedin 3 hores de viatge, no li calen neveres ni res… possiblement els peixos ja arribaran en escabetx). Al final ens ha encomanat la fal·lera consumista i hem comprat una bosseta de canya de sucre (almenys 2 metres de canya tallada a trossos que ben podrien alimentar les càries de tota la mandíbula d’un cocodril).

I ara ja estem a Antananarivo, a dos dies de fugir cap a casa. La veritat i encara que sembli estrany, amb ganes de tornar.
[/av_textblock]

[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]

[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Dades de dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_iconlist position=’left’ iconlist_styling=» custom_title_size=» custom_content_size=» font_color=» custom_title=» custom_content=» color=» custom_bg=» custom_font=» custom_border=»]
[av_iconlist_item title=’Ruta’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue842′ font=’entypo-fontello’]
Andasibe

Antananarivo
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El pitjor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82c’ font=’entypo-fontello’]
Pensar que no tornarem segurament a passar aquestes estones amb els lèmurs
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El millor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82b’ font=’entypo-fontello’]
La reserva d’animals

Acomiadar-nos dels nens
[/av_iconlist_item]
[/av_iconlist]

[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]

[av_masonry_gallery ids=’1223,1220,1221,1229,1230,1222,1231,1227,1228,1224,1225,1226′ items=’-1′ columns=’3′ paginate=’pagination’ size=’flex’ gap=’large’ overlay_fx=» container_links=’active’ id=» caption_elements=’title excerpt’ caption_styling=» caption_display=’always’]

[av_heading tag=’h2′ padding=’10’ heading=’Ruta del dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]

[av_section min_height=» min_height_px=’500px’ padding=’default’ shadow=’no-shadow’ bottom_border=’no-border-styling’ id=» color=’main_color’ custom_bg=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» attach=’scroll’ position=’top left’ repeat=’no-repeat’ video=» video_ratio=’16:9′ overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»]

[av_codeblock wrapper_element=» wrapper_element_attributes=»]

[/av_codeblock]

[/av_section]