[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_heading heading=’Bajo del mar, bajo del maaaaarrrr’ tag=’h1′ style=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ padding=’10’ color=» custom_font=»][/av_heading]
[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’50px,30px,30px,30px’ background_color=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_animated_numbers number=’31’ icon_select=’no’ icon=’ue800′ font=’entypo-fontello’ font_size=» font_size_description=» link=» linktarget=’no’ color=’font-custom’ custom_color=’#ffffff’]
agost 2015
[/av_animated_numbers]
[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]
[av_slideshow_full size=’featured’ stretch=» animation=’slide’ autoplay=’false’ interval=’5′ control_layout=’av-control-default’ src=» attachment=» attachment_size=» position=’top left’ repeat=’no-repeat’ attach=’scroll’]
[av_slide_full slide_type=’image’ id=’682′ video=’http://’ mobile_image=» video_format=» video_ratio=’16:9′ title=» custom_title_size=» custom_content_size=» caption_pos=’caption_bottom’ link_apply=» link=’lightbox’ link_target=» button_label=’Click me’ button_color=’light’ link1=’manually,http://’ link_target1=» button_label2=’Click me’ button_color2=’light’ link2=’manually,http://’ link_target2=» font_color=» custom_title=» custom_content=» overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»][/av_slide_full]
[/av_slideshow_full]
[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Cris i Dani’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]
[av_textblock size=» font_color=» color=»]
Aquest país és un cagarro (Belize). La gent és una rància, una amargada i una carera. Els únics habitants que se salven de la nostra llista d’insults són els submarins. Allà baix fins i tot els taurons són simpàtics i bon jans. Deu ser per compensar la taxa de malcarats i carallots que hi ha a la superfície.
I esclar, per fugir una mica d’aquest món, avui ens hem tornat a ficar sota l’aigua. Això sí, prèviament hem hagut d’aguantar el ‘rotllo’ que ens ha tirat el guia beliceño, que ens ha tractat amb una condescendència que fins i tot el Mourinho se’n faria creus.
També s’ha d’entendre que a la barca hi anàvem nosaltres dos i dues parelles d’americans madurotes (algun ja madurote-pochao). I això de que els tractin com a nens, als americans de certa edat em sembla que els agrada. O potser és que ho saben dissimular molt bé. El cas és que li reien totes les gràcies i li responien totes les preguntes dignes de P3 (amb cantarella de profe repel·lent inclosa) que el guia malcarat els etzibava.
També cal recordar que ell és el capità, el dirigent màxim de l’expedició en un medi que la majoria dels ‘no peixos’ no dominen, per tant, normalment, si ets terrestre, només de la por que el paio et tiri per la borda a un parell de milles de la costa, et toca menjar-te els comentaris.
Un cop a l’aigua, els quatre americans (entre els 4 deurien sumar uns 300 anys) s’han dedicat a anar enganxats al guia i suportats per un xaleco salvavides que els feia de flotador ‘just in case’. Els pobres no havien fet snorkel en sa vida, i el guia, molt majo ell, els ha ficat la por al cos: abans de llençar-nos a l’aigua, els explica aquella vegada que el va mossegar un tauró (amb cicatriu inclosa). Bravo, majete!
Com que els americans no es movien amb gaire celeritat, finalement hem decidit allunyar-nos-en una mica. Al capdavall, per molt que el guia anés cridant els noms dels peixos en veu alta, tampoc ens assabentàvem de res: penseu que un rap en anglès es diu monk fish, o sigui, res a veure.
Gràcies a l’escissió que ens hem marcat, hem aconseguit veure un peix escorpí i un tauró. Quan hem avisat el guia perquè la resta del grup també els veiessin, ens ha començat a fer una mica més de cas. ‘Aquests hi toquen’, deu haver pensat. Ha deixat la Imserso una mica enrere i ens ha ensenyat una mena de llenguado amb rodanxes liles a l’esquena i una mena de peix globus (o alguna cosa així com fluffy fish – tot i que no n’estem segurs perquè ho ha dit amb el tub de l’snorkel a la boca i ha sonat com ‘mis is a pflaffi mmish)’. Whatever.
I a tot això, nosaltres dos marejats com unes sopes. Com que la immersió ha estat a la tarda i a la tarda aquí el mar està molt encrespat, ens ha agafat un colocón. Però al guia se li havia ficat a la ceba que volia ensenyar-nos un cenote (una cova submarina) i mentre nosaltres l’exploràvem (impossible baixar-hi a pulmó) ell ha aprofitat per intentar pescar llagostes per sopar (se li han escapat, mehehe) i per caçar peixos escorpí perquè diu que són una plaga (‘they are wanted dead or alive’, ens diu – fijo que li donen una recompensa en metàl·lic, que tant de bo sigui un cop de martell al cap). I nosaltres vinga a jugar a ‘si la barqueta es tomba, nena no potis molt’.
Per sort, una de les americanes ha resultat ser una mica aprensiva i ha pujat a la barca ‘Oh my God, guys, there are sharks in the water!!’. El Dani i jo no hem trigat a unir-nos a ella, i així hem fet una mica de pressing al capitán Pescanova per anar de retirada.
El dia ha acabat amb un sopar bastant digne en un restaurant bastant digne però on no hi ha manera que entenguin que no vull pebre als plats. Ardorrrrrrrr!
Demà si tot va bé, abandonem aquest trunyu de país que no recomanem a ningú. A ningú que ens caigui bé, esclar. El Rajoy & Co. podrien venir-hi a passar unes vacances llargues, llargues.
[/av_textblock]
[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Dades de dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]
[av_iconlist position=’left’ iconlist_styling=» custom_title_size=» custom_content_size=» font_color=» custom_title=» custom_content=» color=» custom_bg=» custom_font=» custom_border=»]
[av_iconlist_item title=’Ruta’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue842′ font=’entypo-fontello’]
San Pedro
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El pitjor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82c’ font=’entypo-fontello’]
La gent
El pais
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El millor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82b’ font=’entypo-fontello’]
El mar
Els animals
[/av_iconlist_item]
[/av_iconlist]
[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]
[av_masonry_gallery ids=’683,684,685,686,687,688,689,690,691,692,693,694′ items=’-1′ columns=’3′ paginate=’pagination’ size=’flex’ gap=’large’ overlay_fx=» container_links=’active’ id=» caption_elements=’title excerpt’ caption_styling=» caption_display=’always’]
[av_heading tag=’h2′ padding=’10’ heading=’Ruta del dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]
[av_section min_height=» min_height_px=’500px’ padding=’default’ shadow=’no-shadow’ bottom_border=’no-border-styling’ id=» color=’main_color’ custom_bg=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» attach=’scroll’ position=’top left’ repeat=’no-repeat’ video=» video_ratio=’16:9′ overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»]
[av_codeblock wrapper_element=» wrapper_element_attributes=»]
[/av_codeblock]
[/av_section]