[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_heading heading=’Dia de ruta’ tag=’h1′ style=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ padding=’10’ color=» custom_font=»][/av_heading]
[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’50px,30px,30px,30px’ background_color=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_animated_numbers number=’23’ icon_select=’no’ icon=’ue800′ font=’entypo-fontello’ font_size=» font_size_description=» link=» linktarget=’no’ color=’font-custom’ custom_color=’#ffffff’]
novembre 2017
[/av_animated_numbers]
[/av_cell_one_fifth]
[/av_layout_row]
[av_slideshow_full size=’featured’ stretch=» animation=’slide’ autoplay=’false’ interval=’5′ control_layout=’av-control-default’ src=» attachment=» attachment_size=» position=’top left’ repeat=’no-repeat’ attach=’scroll’]
[av_slide_full slide_type=’image’ id=’1866′ video=’http://’ mobile_image=» video_format=» video_ratio=’16:9′ title=» custom_title_size=» custom_content_size=» caption_pos=’caption_bottom’ link_apply=» link=’lightbox’ link_target=» button_label=’Click me’ button_color=’light’ link1=’manually,http://’ link_target1=» button_label2=’Click me’ button_color2=’light’ link2=’manually,http://’ link_target2=» font_color=» custom_title=» custom_content=» overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»][/av_slide_full]
[/av_slideshow_full]
[av_layout_row border=» min_height=’0′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’ id=»]
[av_cell_four_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_textblock size=» font_color=» color=»]
Siiii!! per fi!
Ara ja tinc el justificant per poder conduir la moto sense pors (que ja veureu que al final no em pararà ni el quico), he aprofitat per muntar una ruta super ambiciosa de 8 hores en moto + paradetes.
Super ambiciosa perquè surto al voltant de les 9.00 del matí, que vol dir que a les 17.00 hauria d’haver enllestit sense comptar el tema de les parades (que serien bastant obvies tenint en compte que hi vaig per veure coses).
Total, que puntual com un rellotge espatllat (9.30) he sortit de l’hotel en direcció cap al temple de Pura Taman Suraswati, que en principi hauria d’haver trigat 45 minuts (2 hores de puto trànsit però bueno). La gràcia d’aquest temple és que sembla (per fotos) que està damunt una espècie de llac però que un cop arribes allà te n’adones (com sempre) que la foto és més guai que la realitat. I no, no és que la realitat no moli, però és que la foto mola tant.
I l’altre tema és que no sé per què als temples no s’hi pot entrar gaire al fons, i llavors sempre et trobes una porta tancada que promet molt. En fi, que sempre et quedes com a mitja feina.
La veritat és que aquest temple, mola molt però això, a mitja feina.
D’aquí he enfilat cap a Gunung Kawi Temple. Aquest sí que sí. El temple el van retallar a les parets d’una gran (grandíssima) roca. Tampoc és un temple com els altres, aquí no hi ha tanta torreta i tant d’altar i hi corre molta aigua (i suor, quina puta calda).
ambé ajuda que no hi havia gaire gent, perquè una cosa que us recomano és que visiteu temples amb escales, moltes escales. Si aconseguiu trobar-los, triumfeu. La penya a la que baixa 25 metres comença a pensar que després toca pujar i s’ho miren amb mals ulls.
També mola d’aquest temple que pel voltant hi ha terrasses d’arròs.
I venga, seguim, aquest cop el destí és Ulun Danu Batur, el temple que està a dalt de la muntanya, just davant els volcans (entre ells el Gn. Agung, famós aquests dies perquè està en erupció – Burrrrp – ).
Aquí ja m’han colat el puto pareo perquè és clar, els Déus (o qui sigui, …, no tinc clar com funciona aquesta religió) no estan gaire d’acord amb els pantalons curts. Llavors a l’entrada del temple, juntament amb el pagament de l’entrada, una senyora literalment t’agafa de la samarreta i t’arrossega a la seva paradeta. T’intenta explicar que necessites una faldilla (perdoneu però no recordo el nom) i tal com si fossis un nen de 5 anys, encara no saps ni com, t’acaba de vestir amb l’atuendo mentre et va cosint a preus i a preguntes de ‘Aquest va bé?’, ‘Blau, el vols blau?’… I en menys de 30 segons ja anava vestit amb la roba regional que passa l’ISO 9000 dels Déus Hinduistes.
Això si, a 12€, servei de vestidor inclòs. Evidentment jo pago i intento sortir d’allà abans que li doni per cobrar-me els serveis de despullar-me en 10 segons i vés a saber què, perquè amb aquest nivell de persuasió, em trobo casat i amb dos nens abans de mitjanit (i per 12€ més) .
Total, que el temple, ni fu ni fa. Más de lo mismo. Lo bo, les vistes, brutals. Es veu el Gn. Batur (un volcà petitet que ara està apagat), al costat un llac ben gros i darrere el G. Agung. (tapat putadossament per un núvol).
I d’aquí la intenció era anar cap al temple Besakih i després a Lempuyang Luhur, però, el volcà que està pesadito m’ha tallat un parell de carreteres i em fan tornar per on he vingut. Així que veient el percal he decidit parar a carregar el mòbil i a dinar una miqueta, i oh, cosas de la vida, he parat a un bufet lliure de menjar típic.
El restaurant ubicat a la paret de la muntanya, amb unes vistes brutals i …., 400.000.000 de xinos. Putos xinos (perdó si hi ha algun a la sala) però és que són molt plastes. Tenen el do de parar-se al pitjor lloc i quan demanes per passar, et miren, t’entenen i fins i tot et deixarien passar de bona gana, però és que no. Estan allà aturats i no només físicament, sino mentalment i no formes part dels seus plans, no portes un paraigua que indiqui que ets el líder del Tour i no tens cara d’encarregat del restaurant, per tant, no ets part de les coses que els importen. Així que no s’aparten, però no per mala educació, sinó que no reben un estímul que els impulsi a moure’s.
Al restaurant, evidentment, davant de cada opció de servir-te a tu mateix, 400 xinos aturats (insisteixo, aturats mentalment), i el més greu, algunes xinesses fent-se selfies (com no) davant de cada olla de menjar. Per tant, he fet el que calia fer en aquests casos. Triar poques opcions i omplir el plat a rebentar per no haver de fer més viatges.
Buah, però és que quan he arribat a la meva taula, hi havia dues xinesses fent-se una selfie davant la meva cadira perquè hi he deixat el casc. Estan malaltes, de debó.
Bueno, doncs res, he dinat, he pillat la moto i …. maravillas de la vida, ha començat a ploure com si no hi hagués demà. Jo burro de mi, m’he adonat que m’he deixat el xubasquero a l’hotel, la samarreta de recanvi també i … fiesta. Ara a flipar.
He pillat a saco, però molt. Tant que per sort m’he posat el banyador abans que comencés a cuajar. I llavors he tirat cap a la Yellow Waterfall, una cascada la mar de bonica, poc accessible i del rotllo de la cascada anterior, però afortunadament sense el guia abuelete fent curses amb la vida. Per sort aquí no plovia, no fos cas que l’aigua de pluja m’espatllés l’aigua de la cascada.
Això si, ha estat pujar a la moto i …, pluja histèrica de nou. Quina merda. Quina manera de pillar. Jo que volia fer una ruta de 8 hores i amb 3 i mitja ja estava morint-me de ganes d’arribar a l’hotel i cagar-me en Bali com Déu mana.
Al final, he tirat com un posés cap a Kuta, pillant a muerte amb la pluja, mullant-me sencer, sense veure gaire per on anava i mirant d’esbrinar que m’anava dient el GPS del mòbil, perquè orientar-se per Bali és d’allò més complicat.
I ja està, he arribat a l’hotel, xop, molt xop. M’he dutxat amb aigua calentona i m’he fotut un sopar i dues birres com a premi per ser tan desgraciat. Bé, desgraciat a Bali, que no és pas mal lloc per ser-ho.
Demà no sé, però sigui el que sigui, si us plau, que no plogui.
[/av_textblock]
[/av_cell_four_fifth][av_cell_one_fifth vertical_align=’top’ padding=’30px’ background_color=» src=» background_attachment=’scroll’ background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’]
[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Dades de dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]
[av_iconlist position=’left’ iconlist_styling=» custom_title_size=» custom_content_size=» font_color=» custom_title=» custom_content=» color=» custom_bg=» custom_font=» custom_border=»]
[av_iconlist_item title=’Ruta’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue842′ font=’entypo-fontello’]
Kuta
Pura Taman Suraswati
Gunung Kawi Temple
Ulun Danu Batur
Yellow Waterfall
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El pitjor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82c’ font=’entypo-fontello’]
Els xinessos
La pluja
[/av_iconlist_item]
[av_iconlist_item title=’El millor’ link=» linktarget=» linkelement=» icon=’ue82b’ font=’entypo-fontello’]
La moto
Un dia de ruta
[/av_iconlist_item]
[/av_iconlist]
[/av_cell_one_fifth][/av_layout_row][av_masonry_gallery ids=’1873,1874,1881,1875,1878,1877,1880,1879,1883,1884,1871,1870,1872,1882,1869′ items=’-1′ columns=’3′ paginate=’pagination’ size=’flex’ gap=’large’ overlay_fx=’active’ container_links=’active’ id=» caption_elements=’title excerpt’ caption_styling=» caption_display=’always’]
[av_heading tag=’h2′ padding=’10’ heading=’Ruta del dia’ color=» style=» custom_font=» size=» subheading_active=» subheading_size=’15’ custom_class=»][/av_heading]
[av_section min_height=» min_height_px=’500px’ padding=’default’ shadow=’no-shadow’ bottom_border=’no-border-styling’ id=» color=’main_color’ custom_bg=’#333333′ src=» attachment=» attachment_size=» attach=’scroll’ position=’top left’ repeat=’no-repeat’ video=» video_ratio=’16:9′ overlay_opacity=’0.5′ overlay_color=» overlay_pattern=» overlay_custom_pattern=»]
[av_codeblock wrapper_element=» wrapper_element_attributes=»]
[/av_codeblock]
[/av_section]