Hem dormit bé, bastant. Els avions cansen molt i el canvi d’horaris destoroten molt també.
Ahir després d’una conversa una miqueta surrealista amb el conserje quan ens assignaven l’habitació, vam aconseguir un apartament bastant gran, La conversa va ser tipus:
- Veig que tenen una habitació per a 3 amb esmorzar i sopar inclossos.
- Si, així la vam contractar a Booking
- Ah, però veig que no han demanat llit supletori
- Bueno, és que vam demanar una habitació per a 3, llavors entenem que si som 3 i un de nosaltres té 10 anys, necessitem un llit apart.
- Si, entenc, però al no comentar-ho a la reserva…
- Clar, jo entenc que una reserva per a 3 inclou llits per a 3 i que si demano un llit extra, vostés esperen 4 persones, no?
- …
Doncs a final mega-habitació + plegatin. Es veu que si, que encara que demanis reserva per a 3, ells entenen que ja asumim que 3 van en llit de 2 (o al menys el sujetu aquest).
Doncs esmorzar. La nora evidentment menjar Pancakes i també preparar-nos totes les coses que impliquen apretar botons i fer anar caxibatxes.
Després hem llogat un cotxe des de l’hotel. Marca JAC, que no l’havia sentit mai. Llogar també ha estat una super aventura. No sé si és per la mandra de treballar de més o perquè, però al principi m’han demanat només la copia del carnet de conduïr internacional. Jo ja he dit si volien passaport, carnet de conduïr nacional, … Evidentment no, a on vas a parar.
3 minuts més tard, trucada perquè el meu carnet internacional havia caducat. Baixo i resulta que com està en espanyol, ells llegeixen la data i es fan la seva bola. I a on un “Expedido el” ells han asumit “Caduca el”. Bueno, després de baixar a traduïr, em tornen a trucar que necessiten el carnet nacional de conduïr. Un cop arreglat, que baixi perquè de la targeta de débit s’ha de fer una foto. ….., …. Sort que l’ascensor va ràpid.
Mira si ho feien malament que al final ha vingut en persona un paio de la companyia de cotxes a arreglar-ho tot.
Finalment ens han enviat un whatsapp dient:
“ El seu cotxe vermell l’espera a la porta”
Natros fruit de l’alegria, hem sortit disparats buscant el cotxe vermell i no n’hi havia cap. Hem fet la volta a l’edifici i res. Total, que ens ve a buscar un tio dient:
- “Que no em veieu allà al davant?”
- Hosties, si, però el missatge diu un cotxe vermell i el teu és blau.
- Si, però jo estic aquí al davant
- …, …
Bueno, al final el millor que pot passar en aquestes situacions és pujar al cotxe i sortir derrapant. I així em fet (sense derrapar), camí a Ferrari World.
Ferrari World és un parc temàtic enorme i petit alhora. Si el veus des de fora és la hòstia. Un sostre vermell que ocupa l’extensió d’un circuit de Formula 1. Un cop hi entres, és algo així com el Tibidabo en modern/molon. Tenen atraccions totes (o gairebé) relacionades o vinculades a la marca. És tot cobert i té la majoria d’atraccions bastant enfocades per a crios. Però collons, en té un parell per a adults, que mai més.
Una era una muntanya rusa. Bueno LA MUNTANYA RUSA. He pujat amb la Nora. L’alçada mìnima era 1,30 metres, així que ja he anat de sobradet des del principi. També perquè la Nora no havia pujat a res més pepino que l’Estampida de port Aventura, i aquest ja semblava més heavy.
Collons, jo animan i encoratjant a la Nora i a la primera baixada ja em volia morir. La mare que els va parir. Ha pujat a tota llet, no sé, semblaven 150metres i després ha caigut en picat en angle de 90º. Quan he arribat al final de la baixada, jo ja no sabia ni com em deia, i de cop ha tornat a pujar i en aquell moment de relax he recordat que anava amb la Nora i era el seu primer cop. Jo a punt de dislocar-me el coll, fent força amb tot i intentant saber si la Nora estava bé. Ella tenia aquella cara de “si plores tu, ploro jo” però ha aguantat com una campeona (i jo).
Després de saber que ella estava bé, ja m’he dedicat exclusivament a patir disimuladament. Curva aquí, curva allà, pirueta. Tot feia mal, tot eren hòsties. No sé com, però he pogut aguantar el menjar a dins el cos. El que més por m’ha fet és que quan hem arribat al final, la Nora m’ha preguntat si hi tornavem a pujar.
Després, la resta del parc ja ha estat una bassa d’oli. Segurament pel colocon que portava, però tot bé.
De tornada a l’hotel amb el cotxe de lloguer hem vist la ciutat i du ni do. És tot bonic, tot endreçat, tot espectacular. Però, …, demà passarem el dia a Dubai, la ciutat molona dels Emirats a on tot es fa bé, és fa espectacular i es fa car.
Ja us explicarem. Ara de moment a sopar de bufet lliure i a dormir.