Res, avui comencem molt aviat, tot i que tanquem persianes aviat per obrir més tard.
A les 00:00 ja estavem a l’aeroport, després de recuperar el meu Drone i després de passar de nou el control de l’aeroport per engegar cap a Manila.
Res destacable a l’aeroport. Jo he sopat una amanida rara i l’Ester i la Nora ha fet uns nuggets amb potatoes. Menjar d’aeroport, car i merdós, com sempre.
Ha estat arribar a l’avió i tancar persianes. Els 3 hem caigut rodons. Evidentment abans d’això sempre havia d’haver alguna cosa que no anés com cal:
Això de fer parada de 2 dies a Abu Dhabi implica que des de Barcelona no et reserven els seients de Abu Dhabi a Manila. I com tu tampoc pots fer el checkin perquè ja t’el van obrir per Barcelona, doncs hem arribat a l’aeroport i ja no quedaven 3 seients junts.
Els azafatos que hem anat trobant pel camí ens deien que no es podia fer res, però que preguntessim al següent, fins que hem arribat a l’últim. Aquest ens ha trobat una solució i ha cridat per megafonia a la noia que seia a finestra a la fila de l’Ester i la Nora. La tia ha arribat com dient “kapasao??” i l’azafato o hostesso, li ha dit que si seria tan amable de canviar el seu seient de finestra per tal que pugués estar la familia junta. Li donaven extra d’espai però li donaven passadís o central. Ella ha dit que no, que volia finestra (vol nocturn, ejem…) i que rebutjava l’oferta.
Total, que quan hem arribat a l’avió hem començat a posar cara de gatet de Shrek i amablement un parell de persones ens han canviat el seient. Ara per fi estavem tots junts (total, per sobar com soques tota la nit i no veure’ns les cares). I així, sobant hem arribat a Manila.
Després haviem d’anar amb un altre vol a Panglao, una illa més al sud. L’avió surt d’un altre terminal, i l’enllç és amb un bus que posa gratuïtament l’aeroport. Sort que és gratis, la mare que els va parir. Semblava l’acudit de l’Eugenio dels mil xinos a una cabina telefònica. Entre maletes i gent, haviem de recolocar-nos per tancar les portes. Un cop tancades, ens recolocavem de nou. Tot tan bananero que fins i tot feia gracieta.
I d’aquí a Panglao, a un hotel a on ja hi haviem estat l’Ester i jo fa 5 anys. Ara amb la Nora. L’hotel té piscina (Nora encantada i xopa tot el dia) però una miqueta lluny del centre, així que ens hem pillat una moto per a 3. Vull dir, una moto normal, però hi anem els 3. Dani al volante, Nora enmig i ester a la cua de l’aparell. Tots apretujats, però contents i a velocitats molt baixes, per gaudir del paissatge.
Hem sopat al Toto e Pepino, un italià del que la Nora ja n’és la fan number one.
Ara a sobar, que demà ens hem de banyar i explorar l’illa.