Avui és l’últim dia a Port Barton. Hem de dir que ens ha flipat a tots. És molt més natural (no pas salvatge), molt més autèntic i està molt més preservat que res que no haguem vist abans, possiblement no només a Filipines.
A la platja principal hi ha 6 o 7 bars. La ciutat és també molt autèntica i molt Filipina i pocs hotels hi ha que trenquin la imatge de la zona. Evidentment no existeix cap monstre de 8 pisos i 300 habitacions com a altres llocs a on hem estat.
Els voltants com explicava ahir, estan com són i sembla que no hi ha interés per arribar i muntar un mega-resort que trenqui amb res.
També ens ha agradat la tranquil·litat. Poc soroll, poca música i la que hi ha, baixeta i cómoda.
Al final no demanes gaire més, i creiem que si vols discoteques, juerga i jaleo, ja tens altres llocs al món que no han tingut la sort de Port Barton.
Arribar no és fàcil, perquè és una carretera de milers de curves tancades i sense visibilitat. I això és el que hem patit a la sortida. A més el conductor (pilot més aviat) no va pas tranquil pel camí. Si el GPS et diu que trigues 3.30 hores fins a El Nido, el conductor és el que triga, però fent 30 minuts de parades. No és una ruta recomanable si pateixes una mica del cor.
I ara ja estem a El Nido. Com tot aquest viatge, l’hotel és molt xulo. Una miqueta lluny del centre, que ja és el que buscavem i amb una habitació molt xula i una piscina millor encara.
Com sempre, lloguem moto, i hem anat a sopar a la pizzeria que recomanen a tot arreu. No sé si valia tant la pena, però era una experiència. Aquí a alguns llocs et fan deixar les sabates fora i pujar al pis on tothom, apretujau, sopa descalç.
A la taula del costat hi havia un parell (o parella) de Americans. Dos homenots de cinquanta i pocs que s’estaven fotent dues pizzes iguals. El del meu costat ens ha començat a explicar coses i hem xerrat una estona. Ens han recomanat no anar a San Francisco, més aviat als voltants. Que a San Francisco, deixes el cotxe i quan tornes te l’han rebentat tot. No sé que passa amb els EEUU que cada cop em fan més mandra.
I res, sopats i a dormir, que demà tenim excursió a les illes del voltant. Yeah!