Un altre cop dormint fins les 10:30. També perquè les parets de l’hotel són de paper de fumar i dos xalets més enllà tenim a 3 adolescents asiàtiques que riuren per damunt de les seves possibilitats. No hi ha res al món que faci tanta gràcia tanta estona seguida si no és alguna mena de droga o una trompada al cap que t’afecta a algun catxarro sensorial.
L’altre cosa és que aquí l’edat del gall d’indi (pavo) vingui més tard i pilli als 18 anys aproximadament.
La qüestió és que les drogues aquí estan fortament prohibides, fins al punt que si et pillen consumint, et porten a la pressó i si et pillen traficant, et pelen, així que crec que en el cas d’aquestes 3 la cosa va més de sensors espatllats. Perceben la realitat d’una altra manera, que seria envejable si no fos pel volum en que ho manifesten.
Anyway, que la qüestió és que a les 2.00 a.m. encara estavem posant ous com lloques i en aquell moment pensava que a les 8.00 em llevaria i podria exercir la meva vengança, però o bé tenen més gent de la que sembla i van fent turnos, o realment dormen poc, perquè ens han despertat també de bon matí.
D’aquí al cafetó, avui sense bikinis.
Ha fet calor avui i ens hem sucat un altre cop abans d’anar cap a la platja un altre cop. Avui a l’anomenada Bikini beach. Les platges són llargues aquí i de les típiques tropicals: palmeres, aigües de molts colors, poca fondaria, barques aparcades a pocs metres d’on trenques les onades i molta vidilla.
La gent es porta la carn i fan barbacoes a la vora de l’aigua. No penseu que només de nit. Qualsevol hora és bona. Fins i tot el descans de treball o escola del migdia, i ho fan des de jovenets a gent més gran. La platja també és una àrea a on la gent va a socialitzar. De vegades amb un altaveu gegant, de vegades en calma, de vegades un grup de joves cadascú amb el seu mòbil.
De camí cap a aquestes platges ens hem trobat una procesó de xavalins i xavalines tots emperifollaos. Molt bonics tots i davant de tot dos carrosses cadascuna amb una noia molt ben vestida, super maquillada i com si fos la reina de la cena de fin de curso. Més tard ens hem enterat que era un concurs de Miss regional. El que més agrada és que tot el poble es volca amb els esdeveniments que fan i realment hi havia molta gent implicada.
I tornant a la vida a Filipines, fa molta calor però el sol per sort no pica tant. Tot i així, t’has de posar crema perquè amb núvols pica fort igualment. No estem enganxant dies de sol i cel despejat, gràcies a Deu (o a qui suigui). Aquí no molesten pas els núvols si no són negres, perquè en el fons, et treuen la sensació d’estar assegut a la barbacoa.
Hem fet uns banyitos, hem jugat amb les onades i avui que és l’aniversari de l’Eloi, la Nora li ha gravat un video de felicitació amb unes lletres escrites a la sorra de la platja.
Jo he aprofitat per fer volar el drone, que en aquests llocs fa molta patxoca.
Entre pitos i flautes hem tornat ja tardet cap a casa i ara toca decidir a on sopem, si el Toto e Pepino (a petició de la Nora) o si