Si estimat públic (si n’hi ha)., avui és el meu aniversari. El detonant o l’excusa per estar aquí de viatge. Vaig pensar que no em venia gens de gust passar els 50 a Masnou, fent el de sempre i com sempre. Que no és que estigui malament, és que ja ho he fet 48 cops i de tant en tant va bé canviar.
I estem a El Nido, a l’illa de Palawan. És el meu tercer cop aquí, segon de l’Ester i primer de la Nora i avui toca un island hopping. Vindria a ser com aquelles excursions que es feien abans per anar a Lourdes i que paraves a diversos llocs i al final et regalaven una garrafa d’oli i un número de la loteria de Nadal.
Aquí en esencia és agafar una barca típica d’aquí amb una colla més de turistes i fem parades a diferents illes del voltant de El Nido. Totes les illes tenen un lloc peculiar i si no el tenen ja s’encarreguen ells de buscar alguna manera de que sembli que sembla quelcom. Una pedra amb forma de verge, un llac secret, un lloc on va morir un intrèpid aventurer, … el que sigui.
Però tot és tan bonic que paga la pena.
Comencen a les 9:00 del matí. Unes 30 barques totes al mateix temps, no fos cas que algú sortís abans i arribés als llocs sense altres barques. Cada barca porta de 12 a 14 persones (feu números) i hi ha 4 tipus de tour diferents. Els tours canvien segons les illes que fa cadascun, però hi ha illes que coincideixen a tots els tours.
Hem anat a veure una illa entre dues muntanyes de pedra que deixen un caminet de mar al mig. Aquí hi anaves en Kaiac, per sort, perquè és un bon tros. A les parets hi ha força corall i la Nora i jo hem fet el peixet una estona. Després la Nora s’ha agafat d’una corda del Kaiac i l’anavem arrossegant mentre ella mirava el fons del mar i cantava Jingle Bells (super apropiat).
Després ha tocat una zona per fer snorkell. Res, pràcticament no ens han donat temps per a res, 15 minuts i a la propera illa. La propera era una caleta, han tret la taula i tots els tuppers amb menjar preparat i a dinar.
A la barca, excepte natros i una parella, tots eren Filipinos, super simpàtics. Dels encarregats del vaixell, un tio super simpàtic (a ratos massa) que tenia més fusta de Club de la Comedia que del que feia, perquè tenia molta xispa. No parava de fer bromes i la majoria eren bones. Tenia lado oscuro, en el sentit que de vegades ens organitzava alguna tonteria rotllo: ‘agafeu-vos les mans, feu això, feu això altre, …’ i al final t’acabava fent sentir com si estiguessis a un creuer de Benidorm.
Després la secret Lagoon, que bàsicament és que et fots davant una paret enorme a on hi ha un foradet. Un cop passes a l’altra banda hi ha un petit llac envoltat de parets. La gràcia evidentment és que no imagines que pel foradet aquest trobaràs aquell llac a l’altra banda.
Després la illa de 7 comando, que és de sorra blanca i palmeres. Seria bonic si la veiessis, però resulta que allà acaben totes les barques de tots els tours, i, doncs acabem sent massa gent. Evidentment no falta el tontolcul de l’altaveu posant sempre música de merda. Quan era jovenent a la platja els del radiocassette o posaven heavy tipo Europe o posaven Tomatito. Ara toca el puto reguetón dels collons.
Per acabar de celebrar aquest aniversari gloriós, hem acabat al metge amb la Nora perquè li han sortit unes taques vermelles, que creiem que eren del sol. El doctor, un senyor despentinat, antic i destartalat, que parlava amb aquella desgana habitual al tropic i amb una sensació de: ‘el que jo dic és el que val, i si no t’ho creus, tant em fot’.
Ens ha donat anti-estaminics i ens ha dit que no és del sol. Que si fos del sol serien taques negres. Que això és d’alguna reacció alimentaria, d’alguna cosa de l’aire o del mar. És a dir, que el que li passa és que té alergia a alguna cosa indefinida.
I d’aquí hem anat a un restaurant que ens va agradar molt a l’Ester i a mi fa 5 anys. Panorama es diu. Pel poc que en sabem, és d’uns valencians que van muntar un local al mateix trenca-onades de la platja. El local és molt bonic, la música està bé i es menja de conya. Ara ha canviat i el Panorama és per pendre begudes i cocktails i al damunt i han posat un local més bonic encara que es diu Chavacano. La Nora hi vol tornar demà.
En arribar a l’hotel he vist tots els missatges de tota la gent que m’ha felicitat. Algo dec haver fet de bo per trobar tants missatges bonics de tanta gent.